Important! En vistes al món de manguis en què vivim... Copyright: La reproducció o ús de qualsevol fotografia del bloc queda totalment prohibida sense l'autorització de l'autor/administrador del bloc. Si contacteu amb mi dubto que tingui cap problema en passar-vos les fotos, però!

dimarts, 2 d’abril de 2013

La Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis)



Al març arriben les àligues marcenques puntualment, que per algun motiu es diuen marcenques, i han de poguer menjar alguna cosa, que sinó el viatge des de l’Àfrica hauria estat en va.... i és que per més aviat que sembli, per més fred que sembli que faci, al març sempre és el moment de veure la primera serp, o el primer lluert si el març no és marçot. Esperava veure’n alguna més durant la setmana santa, però al final el recompte ha estat de una (ja que aquest març està siguent una mica marçot), i ha estat fora de la nostra zona, concretament al Garraf.... tot i això, haig de dir que em va encantar la troballa ja que va ser la sempre interessant Serp de Ferradura (Hemorrhois hippocrepis), oh yeah!! 


....que a la zona de les Gavarres i l’Ardenya hi té el seu punt més septentrional de la seva distribució mundial (o gairebé, alguna cita a l’Aragó li fa la competència):

Distribució mundial de H.hippocrepis. Podem observar que és una espècie clarament mediterrània que defuig els climes massa freds o massa humits. Al Magreb hi ha més serps del gènere Hemorrhois que li fan la competència a les zones subdesèrtiques, on es va fent més i més escassa.
 
Citacions de H. hippocrepis a l'est de la P. Ibèrica (extret del S.I.A.R.E, enllaç llistat als enllaços del blog!). Veiem com la serp de ferradura desapareix amb els hiverns massa freds i continentals, i és molt més abundant a la costa, pujant ben bé fins a les gavarres, on troba el seu límit nord. La citació d'Osca segueix essent un enigma biogeogràfic que segurament es podria superar amb una prospecció millor a la zona...


L’exemplar era un mascle de més d’un metre de llargada (weps, que en poden fer més de dos!!), una preciositat, que per sort vaig salvar d’una mort segura a la carretera (hi estava al bell mig prenent el sol!!! Llàstima que no se'ls hi pugui ensenyar...), i vaig apartar per fotre-li una bona sessió de fotos, jejejej. El nom de la serp li ve de la marca en forma de ferradura invertida (hippo-crepis -> trepig de cavall -> ferradura) que té a la zona del “coll”, tot i que en aquest exemplar cal posar-hi una mica d’imaginació, s’ha de reconèixer....

 

.... és el que té que la majoria dels nostres rèptils i amfibis tinguin tot sovint un disseny variable... tot i això us podeu imaginar una mena de ferradura clara al coll no??? Potser en aquesta millor....


en aquest cas és molt més diagnòstic el disseny típic de rodonetes per tot el cos i el cos prim per la llargària de la serp, ja que és una serp grimpadora, molt adaptada a la vida a llocs rocallosos i a grimpar per les parets de pedra, a on es mou molt bé (llàstima que la filmació m'ha quedat curta)...

video

...simpàtica eh??? Doncs per més simpàtica que sembli a les fotos, no es tracta d'una espècie gens amable, que us quedi clar!!!!!!  Té un caràcter semblant a les serps blanques quan les agafes (Rhinechis scalaris) o les serps verdes (Malpolon monspessulanus), és a dir, dolent, i unes dentetes afilades com agulles de cosir que et deixen la mà com un mapa si no vas amb compte, com jo:
  
Vaig acabar bastant pitjor de sang... serà cabr*n!

També s'embolica i gira sobre sí mateixa, xiula, i en fi, fa tot un espectacle.... talment una serp de mal caràcter. Sigui com sigui és la una de les principals pobladores dels pedregams mediterranis, brolles baixes i boscos esclarissats si hi ha pedres i parets a on explorar-ne els forats per enxampar-hi alguna sagrantana, ratolí, ocell o el que sigui que es mogui.... els adults halen quasi exclusivament vertebrats petits i res més.

El dia que en trobi una a les Gavarres, o fins i tot millor, a l'Ardenya, serà com veure una aparició... un espècie que està al seu límit, que s'abrigaria si pogués al seu cau cada hivern que ens fan les nevadetes aquestes minses (o no tant, que el 2010 tela...), una espècie d'origen magrebí que va pujant amb amb el seu rollo tropical si fa prou calor.... un dels potencials beneficiats del canvi climàtic... i el dia que n'arribi una al montgrí la petaràn que t'hi cagues, tot ple de pedres i matolls baixos... de moment no n'hi ha, o això sembla. Qui sap, potser la primera la trobem nosaltres. Al·lucinaria.

Us deixo amb un parell de retrats més del bitxo, que ja arriba la primavera, temps de rèptils!!!
Flors, reinetes, gripaus, papallones, insectes, ocells migratoris, orenetes, orquídies, sagrantanes... i per fi: llangardaixos i serps, jojojoj!!!

 
 


Fins a la propera!!!!!!

1 comentari:

  1. n'acabo de descobrir una al pedris de casa meva, a Tivissa, Trragona. L'hi he fet unes fotos que et puc enviar. La veritat es que nom'ha fet gents de gracia, sobretot perque nosaltres tenim sempre les portes obertes (día i nit, hi siguém o no) i putser m'ho hauré de replantejar.
    Josep

    ResponElimina