Important! En vistes al món de manguis en què vivim... Copyright: La reproducció o ús de qualsevol fotografia del bloc queda totalment prohibida sense l'autorització de l'autor/administrador del bloc. Si contacteu amb mi dubto que tingui cap problema en passar-vos les fotos, però!

dilluns, 14 de novembre de 2011

Ofidis al Novembre: Serp Llisa meridional (Coronella girondica)

Aprofitant una visita llampec a la zona de Rupit i Tavertet, mai està de més trobar un moment per aixecar quatre pedres... i amb sort, ja que a part d'una sagrantana comuna (Podarcis liolepis) i d'un bon gripau comú (Bufo bufo), va aparèixer una serp llisa meridional (Coronella girondica) nascuda d'aquest any, d'aquesta tardor, amb el que per fi m'apareix algun nounat interessant aquesta tardor (totes les fotos d'aquesta nota són d'aquest petit exemplar bufó): 


Llàstima que la troballa no és a la zona de les Gavarres ni l'Ardenya, però com que l'espècie també hi és a casa nostra, aprofito per fer-ne una petita nota al bloc. L'única vegada que he vist aquesta serp a les nostres contrades ha estat també a la tardor (a sota d'una soca, a una zona propera a Sant Feliu de Guíxols), el que es deu molt probablement a la capacitat d'aquesta serp de treballar a temperatures relativament baixes tot i ser "mediterrània"... ara bé, i per què? Doncs perquè s'ha adaptat a ser una serp crepuscular i nocturna que atrapa les seves preses (quasi exclusivament petits saures com sagrantanes i lluerts petits) quan aquestes estan inactives i reposant al seu cau de nit. Per tant, a l'estiu molt difícilment la veurem activa de dia, i és ara a la tardor o a inicis de primavera, quan alguna vegada més podrem tenir aquesta sort. Una altra serp ben interessant, doncs, com la serp blanca també sovint nocturna, però encara més secretiva i desconeguda.

Per un article interessant sobre la serpeta en qüestió:
http://www.ugr.es/~vermed/pdfs/italian%20j%20zool%20c%20girondica.pdf

Els estudis apunten a què Coronella girondica troba les seves víctimes seguint-ne el rastre amb l'olfacte fins allà on s'amaguen, el que explica com pot atrapar preses molt més ràpides de dia que ella (és un serp més aviat lenta excepte en alguns moments), i perquè sempre la trobem a zones amb abundants pedres, i molt típicament a sota d'aquestes: és el típic lloc on hi dormen els petits rèptils, i ella és una serp hàbil moguent-se per les roques per aprofitar-ho.

video

El nounat tenia un color dorsal de fons més clar que els adults en general, i uns colors ventrals de fons molt bonics, grocs i ataronjats vius, que no tenen gaire sovint els adults (impressions personals! ;) )... ...n'és interessant el disseny de taquetes negres del ventre sobre el fons més clar o acolorit en aquest cas, que és molt típic de l'espècie (estil "tauler d'escacs"):



... i amb el que es confirma que sempre és bonic trobar-se algun d'aquests petitons a la tardor, sigui de l'espècie que sigui.... seria molt bonic que n'aparegués una altra aviat a les gavarres o l'ardenya, ja que ja fa dos anys que no en veig cap de serp llisa per aquí!

Esperem que aquesta petitona tingui més sort que un altre exemplar, aquest ja subadult, que també va aparèixer ahir, a la mateixa zona, atropellat (i encara fresc, probablement de nit o de bon dematí)...   ...això d'atravessar una carretera sempre és com una ruleta russa per els animals petits, millor que no ho provi gaires vegades i es quedi a les seves roques, vaja.


Amb aquestes temperatures la tardor encara aguanta i podria aparèixer algun rèptil més... aviam si hi ha sort!

Per amfibis, per sort, encara n'hi ha tirada per dies!!

3 comentaris:

  1. Dius que els adults no tenen gaire sovint uns colors ventrals d'aquesta mena, què vols dir?
    A vegades els conserven? I, a què es degut?
    O per què la canvien? De què els hi serveix?
    Gràcies ;)

    ResponElimina
  2. Bones anònim! jeje bé, quan faig els escrits al bloc barrejo dades científicament provades (en els casos en què això ha estat possible), amb algunes impressions personals naturalistes, diguéssim. Aquest cas és del segon tipus. Tots els adults que he vist de C.girondica sempre tenen un color de fons al ventre groguenc-ataronjat però molt clar o blanquinós en general (a això em referia), en canvi el petit aquest, doncs de blanquinós el ventre res de res... és el primer nounat que veig d'aquesta espècie, amb el que dir que això és un possible patró general és dir massa, amb massa poc. Tot i això, sembla comú que els petits de les serps en general tinguin uns colors com més vius que els adults, que tendeixen a uniformitzar i/o "apagar" els colors amb l'edat... perquè? O... fins a quin punt això és cert del tot? Uffff... seria molt i molt interessant saber-ho. Cercaré si hi ha alguna cosa publicada al respecte i prometo fer-ne un escrit al bloc si en trobo informació. S'han fet alguns estudis sobre patrons (dissenys) de coloració per exemple amb la serp blanca o amb sagrantanes, però no amb la intensitat del color, de fet... podria ser degut a una acumulació de pigments als petits (que és "repartirien" un cop l'animal creix, p.ex. per dir alguna cosa), o a l'alimentació (contingut de carotens de les preses, s'ha comprovat en alguns casos), a l'estat parasític i de salut de l'individu, a mil coses... i finalment, pensa que la majoria d'animals hi veuen en l'espectre ultraviolat (els rèptils inclosos), pel que nosaltres "no veiem tot el que hi ha", i és molt fàcil liar-la interpretant coloracions des del punt de vista humà. He tocat un parell de frases del text per fer-lo més entenedor ;)

    ResponElimina
  3. Trobo molt interessant el tema de la variació de la intensitat, pensava potser que no tingues alguna cosa a veure amb l'aposematisme... i que de grans no els fos tan necessari.
    A més, pel que fa a la serp blanca juvenil també és força diferent de l'adult i de fet crida més l'atenció.
    Però es clar, no estic tenint en compte que hi vegin amb l'espectre ultraviolat i que potser canvia tot força!
    Gràcies per l'explicació de totes formes.

    ResponElimina