Important! En vistes al món de manguis en què vivim... Copyright: La reproducció o ús de qualsevol fotografia del bloc queda totalment prohibida sense l'autorització de l'autor/administrador del bloc. Si contacteu amb mi dubto que tingui cap problema en passar-vos les fotos, però!

dimarts, 27 de març de 2012

Tret de sortida!! The dawn of the living Amfibis i Rèptils!!!

Bé, ja era hora... les plogudes de la setmana passada (un espisodi d'aprox. 50litres per metre quadrat en total) han creat les condicions idònies perquè comencés de nou tota la vida hèrptila al nostre petit i estimat país. I haig d'agraïr a una sèrie de gent que les jornades de treball amb amfibis que de moment he hagut de fer hagin estat molt més amenes del que haguessin estat tot sol (el amfibis molen molt, però si has d'estar-t'hi solet fins a altes hores, molta més estona del que t'hi estaries disfrutant fent de naturalista, és a dir, recollint mostres, al final... bé, es pot fer una mica pesat, suposo que ho entendreu). 

Aixi doncs, sense gaires preàmbuls, moltes gràcies a n'en Pol, a l'Ander (si el voleu conèixer millor i sabeu euskera: http://naturzalia.blogspot.com.es/) i a l'Egoitz per una nit del dijous molt entretinguda tot currant, i a l'Edu per el mateix durant el diumenge. Les fotografies són el resultat d'aquests dies de camp tant especials en què mentre treballes, el cants de les reinetes i els gripaus corredors, de les granotes pintades i els gripauets es barregen amb el so d'algun picot marcant el territori, un capbusset espantat o un cargolet que fuig entre les romagueres et dóna un petit ensurt quan estaves atent al següent Discoglossus...  m+lp*rit!! que no s'escapi!

Aquesta primera traca de fotos correspon al dijous a la nit (moltes gràcies Pol i Ander per les fotos!!!): 

Una reineta (Hyla meridionalis) ben marrona (normalment són verdes!), fent el que millor saben fer aquests animalons amb ascendència tropical: grimpar per les branques. Foto de l'Ander Izaguirre

A les basses que ja hi havia aigua des d'abans de les plogudes, els bitxos ja hi naven ben "bojos per l'amor": Aquí un gripau corredor (Bufo calamita) s'equivoca i agafa una femella... de granota pintada (Discoglossus pictus). El més graciós del tema és que van tant sortits que aquests errors són realment freqüents. Foto de l'Ander



Com podeu veure aquí a sobre (les dues fotos també de l'Ander)... els gripaus d'esperons (Pelobates cultripes) ja estaven també "on fire". Tornant al mateix lloc d'aquestes dues fotos l'endemà passat, aquí sota hi teniu el resultat en forma de posta!!!:


Algunes salamandres també buscaven alguna cosa per fotre's a la boca, o migraven cap als seus territoris primaverals o post-reproducció (foto de l'Ander):



Els gripaus corredors (Bufo calamita) tenen uns ulls preciosos, és innegable... la bellesa d'aquest bitxos cantaires et segueix sorprenent després d'haver-ne vist mils o cents de mils. Foto d'en Pol Pintanel

Tot i que introduïdes, les granotes pintades (Discoglossus pictus) també tenen uns ulls bonics... en aquest cas, daurats. Foto d'en Pol.

Haurem de mirar seriosament aviam si els tritons palmats (Lissotriton helveticus) d'aquí són més petits que els del país basc... ja que així ho sembla (almenys, això diuen els bascos...). Aquí a sobre, un mascle molt bonic... però petit als ulls d'un basc, jeje. Foto d'en Pol.

Una tros de larva de salamandra que li feia mandra deixar l'aigua... ja té els colors d'adult, però encara té brànquies, i ben vermelles!!! Li falta ben poc per marxar!! Foto d'en Pol.

Espero que us hagin agradat... i ara en vénen més! Aquesta segona traca més curta de fotos de sota correspon a una visita a l'Albera de dissabte, sumat a la jornada de treball del diumenge. Començarem amb el sempre simpàtic i tímid llangardaix ocel·lat o lluert (nom segons les zones... el qué és segur: Timon lepidus, sort que amb els noms als biòlegs ens salva la vida la nomenclatura científica), el que sembla una femella joveneta (per mida i disseny, encara ben juvenil!!) de la Jonquera:

 

És realment graciós com et vigila des de redere de la roca quan t'estàs acostant massa, però encara no hi ets prou aprop per espantar-la massa per nar al cau. No són llestos ni res... i desconfiats de collons!!!



Tornant de l'Albera... flamencs i posta de sol a Vilaüt. A més de xarrasclets, corriols, cullerots... i com sempre, un lloc realment preciós t'agradin o no els ocells.

A la plana de la Selva hi ha algunes de les últimes poblacions viables i abundants de tortuga d'estany (Emys orbicularis) que queden a Catalunya (poques més n'hi han...). La meva millor experiència herpetològica amb el que va d'any, ha estat anar a buscar postes de gripau corredor i trobar-me amb...


...premi!!! Una tortuga d'estany!!!! yeahhhh!!! Ja sé que a la foto m'ensenya el pompis, les potes de redere i la cua (fixeu-vos amb les taquetes grogues! genials!!)... no, no és foto per premi pulitzer, segur que no, però durant una estona, tot i que més de lluny i d'un altre angle, la vaig poder disfrutar al complet amb els llargavistes i això no té preu... si no us creieu que aquestes tortugues siguin precioses, busqueu "Emys orbicularis" al google i després en parlem!!!

I per acabar... mai està de més arrodonir el dia aixecar unes pedres i trobar-te preciositats més, com aquestes:


Tres gripauets (o granoteta de punts.... Pelodytes punctatus, vaja) de diferent coloració, i molt simpatics tots tres!!! Potser el que em va agradar més era aquest:


Com a conclusió del post, podriem dir que si a algú li agrada anar a buscar amfibis i rèptils o vol probar sort per primera vegada amb el tema hèrpets, a partir de.... ara!!! Ha començat el moment perfecte de l'any. Ja ho sabeu naturalistes, un ull al cel per les marcenques i un ull a les pedres pels lluerts, a fer de camaleons toca!!
Canya!!

divendres, 16 de març de 2012

L'Incendi de Solius: Mort i Ressurrecció a l'Ardenya

La setmana passada, com si es repetís l'història del 31 de Gener del 2003, la forta tramuntana hivernal empordanesa va tornar a escampar les flames assassines pel massís de l'ardenya. En vistes al punt on deien que s'havia originat tot plegat, i del que n'anaven dient per les notícies i els diaris, des de Barcelona estant abans d'anar a visitar-ho m'esperava un apocalipsi. Per sort, només ha estat una gran desgràcia, o depèn del dia que tinguis si estàs de bon humor, una desgràcia.

En granat, extensió aprox. afectada per el recent incendi, en taronja, extensió aprox. afectada per l'incendi del 2003
Per sort, la gran diferència entre aquests dos incendis més recents és que mentre que el del 2003 va arrassar per tot arreu on va passar de dalt a baix i no va deixar res sencer, el d'aquest any, tot i arrassar alguna vall sencera, s'ha escampat d'una manera molt irregular i tot i que la zona "afectada" aquest cop ha estat major (vegeu el mapa) realment ha cremat menys hectàrees (400ha el de la setmana passada versus 550ha el del 2003). Aquest escampament irregular, deixant alguns buits no cremats, ha permès que hi hagi illes de supervivents:

Toi i desgraciadament arrassar algunes valls senceres, al fons de la foto es veu que per exemple en alguns punts com als voltants de Roca Ponça, la crema ha estat irregular.

L'escassa i protegida Genista linifolia, al ser una planta que viu sobretot a les vores de les pistes forestals, ha estat una gran afortunada i n'han sobreviscut bastantes. Aquesta peculiar espècie de ginesta, a Catalunya, només la podem trobar al Sud de les Gavarres i a l'Ardenya. Aquí, un supervivent aïllat al voltant de Roca Ponça (al fons de la foto anterior).

Així doncs, la vida haurà de superar la mort una altra vegada (quina paciència), i per increïble que sembli avui a la zona arrassada ja hi he vist els primers supervivents, corrent per sobre les cendres o envoltats per elles:

Un sargataner gros (Psammodromus algirus) que per increïble que sembli ja corria per les cendres arreplegant el que pogués d'entre els supervivents...  ?¿?¿?com s'ho ha fet per sobreviure¿??¿?

Per sort, la fondalada del ridaura / riera de Sant Baldiri, no ha quedat calcinada del tot. Aquí una falguera de l'escassa espècie a la zona Blechnum spicant, un altre supervivent envoltat de morts.

Les pobres becades ara s'amaguen i s'alimenten als pocs llocs on hi queda vegetació. Aquí a sobre, una foto dels forats que ha fet amb el bec una becada que he espantat de cop a prop de la riera de sant Baldiri.

Fins i tot, alguns gripaus comuns (que devien tenir la sort d'estar a l'aigua de la riera quan tot es va convertir en un infern), corrien per el mar de cendres al vespre:

Sembla que pensi: I ara què menjaré jo quan marxi de la vora de la riera??? Tot i això, la foto a mi em sembla com la imatge pura del concepte de "supervivent" enmig del no-res

L'única opció que tenia per amagar-se de mi aquest altre pobre gripau comú (Bufo bufo) eren les cendres... bastant paradoxal tot plegat.

I amb l'arribada de la nit, els cants de tòtil (Alytes obstetricans) i del mateixos gripaus comuns (Bufo bufo), quasi semblava que més que demanar l'atenció de les femelles de la riera de Sant Baldiri demanessin l'atenció del món sencer: Som vius malparits!!! i per impossible que sembli... suposo que els tòtils afortunats estaven a sota de les pedres durant la flamejada de la vall.

La part més bonica de la ressurrecció de tot plegat arriba més entrada la nit, quan els supervivents s'han disposat, quasi com si féssin un acte de rebel·lia contra la mort que els envolta, a donar al món la següent generació de la seva espècie:

Amplexus entre dos supervivents de gripau comú... no hi ha res com poguer reproduïrte poc després d'haver vist la mort amb els teus propis ulls, suposo...
Posta de gripau comú, ja n'hi havia! Alguns sembla que s'hi devien posar el dia després mateix de l'incendi i tot.


Així doncs, m'en tornava a casa amb un gust agredolç a la boca... per cada roure i grèvol que havia vist cremat se m'havia partit el cor, però alhora havia vist alguns simpàtics (i imversemblants!) supervivents... com si d'un joc de la natura es tractés, fet per què dormís una mica més feliç, m'he trobat una sorpresa en forma d'ericó (Erinaceus europaeus) tornant cap a casa, com si hi fos allà per recordar-me que la primavera potser farà rebrotar-ho tot i que no em preocupi tant, que ja ressuscitarem tots d'alguna manera:




En fi, els propers mesos diràn fins a quin punt l'incendi ha estat només horrible o ha estat un gran i horrible desastre del tot. Esperem que aquest estiu no sigui gaire sec... ja tremolo. Espero que mai arribi el dia en què n'arribi un de pitjor. Aquest cop, per variar, sort del cos de bombers. Des d'aquí un gran agraïment meu i de molts supervivents de part seva, suposo, cap als manguerers que han salvat mig massís de l'Ardenya de la destrucció.