Important! En vistes al món de manguis en què vivim... Copyright: La reproducció o ús de qualsevol fotografia del bloc queda totalment prohibida sense l'autorització de l'autor/administrador del bloc. Si contacteu amb mi dubto que tingui cap problema en passar-vos les fotos, però!

dimarts, 27 de març de 2012

Tret de sortida!! The dawn of the living Amfibis i Rèptils!!!

Bé, ja era hora... les plogudes de la setmana passada (un espisodi d'aprox. 50litres per metre quadrat en total) han creat les condicions idònies perquè comencés de nou tota la vida hèrptila al nostre petit i estimat país. I haig d'agraïr a una sèrie de gent que les jornades de treball amb amfibis que de moment he hagut de fer hagin estat molt més amenes del que haguessin estat tot sol (el amfibis molen molt, però si has d'estar-t'hi solet fins a altes hores, molta més estona del que t'hi estaries disfrutant fent de naturalista, és a dir, recollint mostres, al final... bé, es pot fer una mica pesat, suposo que ho entendreu). 

Aixi doncs, sense gaires preàmbuls, moltes gràcies a n'en Pol, a l'Ander (si el voleu conèixer millor i sabeu euskera: http://naturzalia.blogspot.com.es/) i a l'Egoitz per una nit del dijous molt entretinguda tot currant, i a l'Edu per el mateix durant el diumenge. Les fotografies són el resultat d'aquests dies de camp tant especials en què mentre treballes, el cants de les reinetes i els gripaus corredors, de les granotes pintades i els gripauets es barregen amb el so d'algun picot marcant el territori, un capbusset espantat o un cargolet que fuig entre les romagueres et dóna un petit ensurt quan estaves atent al següent Discoglossus...  m+lp*rit!! que no s'escapi!

Aquesta primera traca de fotos correspon al dijous a la nit (moltes gràcies Pol i Ander per les fotos!!!): 

Una reineta (Hyla meridionalis) ben marrona (normalment són verdes!), fent el que millor saben fer aquests animalons amb ascendència tropical: grimpar per les branques. Foto de l'Ander Izaguirre

A les basses que ja hi havia aigua des d'abans de les plogudes, els bitxos ja hi naven ben "bojos per l'amor": Aquí un gripau corredor (Bufo calamita) s'equivoca i agafa una femella... de granota pintada (Discoglossus pictus). El més graciós del tema és que van tant sortits que aquests errors són realment freqüents. Foto de l'Ander



Com podeu veure aquí a sobre (les dues fotos també de l'Ander)... els gripaus d'esperons (Pelobates cultripes) ja estaven també "on fire". Tornant al mateix lloc d'aquestes dues fotos l'endemà passat, aquí sota hi teniu el resultat en forma de posta!!!:


Algunes salamandres també buscaven alguna cosa per fotre's a la boca, o migraven cap als seus territoris primaverals o post-reproducció (foto de l'Ander):



Els gripaus corredors (Bufo calamita) tenen uns ulls preciosos, és innegable... la bellesa d'aquest bitxos cantaires et segueix sorprenent després d'haver-ne vist mils o cents de mils. Foto d'en Pol Pintanel

Tot i que introduïdes, les granotes pintades (Discoglossus pictus) també tenen uns ulls bonics... en aquest cas, daurats. Foto d'en Pol.

Haurem de mirar seriosament aviam si els tritons palmats (Lissotriton helveticus) d'aquí són més petits que els del país basc... ja que així ho sembla (almenys, això diuen els bascos...). Aquí a sobre, un mascle molt bonic... però petit als ulls d'un basc, jeje. Foto d'en Pol.

Una tros de larva de salamandra que li feia mandra deixar l'aigua... ja té els colors d'adult, però encara té brànquies, i ben vermelles!!! Li falta ben poc per marxar!! Foto d'en Pol.

Espero que us hagin agradat... i ara en vénen més! Aquesta segona traca més curta de fotos de sota correspon a una visita a l'Albera de dissabte, sumat a la jornada de treball del diumenge. Començarem amb el sempre simpàtic i tímid llangardaix ocel·lat o lluert (nom segons les zones... el qué és segur: Timon lepidus, sort que amb els noms als biòlegs ens salva la vida la nomenclatura científica), el que sembla una femella joveneta (per mida i disseny, encara ben juvenil!!) de la Jonquera:

 

És realment graciós com et vigila des de redere de la roca quan t'estàs acostant massa, però encara no hi ets prou aprop per espantar-la massa per nar al cau. No són llestos ni res... i desconfiats de collons!!!



Tornant de l'Albera... flamencs i posta de sol a Vilaüt. A més de xarrasclets, corriols, cullerots... i com sempre, un lloc realment preciós t'agradin o no els ocells.

A la plana de la Selva hi ha algunes de les últimes poblacions viables i abundants de tortuga d'estany (Emys orbicularis) que queden a Catalunya (poques més n'hi han...). La meva millor experiència herpetològica amb el que va d'any, ha estat anar a buscar postes de gripau corredor i trobar-me amb...


...premi!!! Una tortuga d'estany!!!! yeahhhh!!! Ja sé que a la foto m'ensenya el pompis, les potes de redere i la cua (fixeu-vos amb les taquetes grogues! genials!!)... no, no és foto per premi pulitzer, segur que no, però durant una estona, tot i que més de lluny i d'un altre angle, la vaig poder disfrutar al complet amb els llargavistes i això no té preu... si no us creieu que aquestes tortugues siguin precioses, busqueu "Emys orbicularis" al google i després en parlem!!!

I per acabar... mai està de més arrodonir el dia aixecar unes pedres i trobar-te preciositats més, com aquestes:


Tres gripauets (o granoteta de punts.... Pelodytes punctatus, vaja) de diferent coloració, i molt simpatics tots tres!!! Potser el que em va agradar més era aquest:


Com a conclusió del post, podriem dir que si a algú li agrada anar a buscar amfibis i rèptils o vol probar sort per primera vegada amb el tema hèrpets, a partir de.... ara!!! Ha començat el moment perfecte de l'any. Ja ho sabeu naturalistes, un ull al cel per les marcenques i un ull a les pedres pels lluerts, a fer de camaleons toca!!
Canya!!

2 comentaris:

  1. Hola Eudald:

    Magnífica entrada y estupendas fotos, sobre todo las de Pelobates cultripes y Pelodytes punctatus. Te escribo desde Galicia. Como sabrás por aquí Pelobates es cada vez más escaso, hasta el punto de ser el anfibio más amenazado, y Pelodytes, desde que se citó la observación de un ejemplar en el oriente de Lugo en el año 1986, (creo no errar el año), no se le ha vuelto a ver el pelo.
    Enhorabuena por el Blog. Lo acabo de descubrir a través de la sección de Noticias de la página web de la AHE.

    Fins un altre i que vagi bé.

    ResponElimina
  2. Merci Daniel por el comentario!!

    espero que los Pelobates de Galicia puedan tirar adelante, aquí tampoco es que sea muy abundante pero por lo menos esta bien esparcido por el territorio (estoy hablando del sur de Girona) i es localmente "abundante". Pelodytes es curioso, va a zonas. En algun punto te los encuentras de tres en tres debajo de las piedras i hay zonas en las que parece realmente "extinto" o ultra escaso sin motivo aparente. Hace dos años estuve un mes en Galicia i disfruté mucho con los anfibios i reptiles (evidentemente no vi Pelobates ni Pelodytes, pero no veas la chuladas que teneis)...

    Grazas Daniel, Adeus!!!

    ResponElimina