Important! En vistes al món de manguis en què vivim... Copyright: La reproducció o ús de qualsevol fotografia del bloc queda totalment prohibida sense l'autorització de l'autor/administrador del bloc. Si contacteu amb mi dubto que tingui cap problema en passar-vos les fotos, però!

dilluns, 27 de febrer de 2012

La pluja, la primavera, el trànsit i els amfibis

No plou no... però els amfibis estàn esperant, d'un manera quasi impacientment perversa, al redere de qualsevol bri d'herba o enterrats a poca fondària, per anar a l'assalt de les basses abans que el del cantó a la que plogui. Ja no poden esperar més. La situació és graciosa i curiosa... no plou però les temperatures són primaverals totalment. Això fa que alguns mascles "es tornin bojos d'hormona", passin d'esperar i vagin a qualsevol bassa a on encara hi ha aigua acumulada, com aquest gripau corredor (Bufo calamita) d'ahir:


I no només això... quin sentit té anar a la bassa i no cantar i no reproduïr-se? Els pobres atabalats (només mascles de moment a la bassa!!!) ja han començat a adular i cridar les femelles, que vinguin, que vinguin! Aviam si així es desperten que de moment dormen...


Sí, sí, ja s'hi han posat, ahir mateix van començar... I les reinetes (Hyla meridionalis, de fet, els reinets, vaja) i els gripauets (Pelodytes punctatus) també... déu n'hi do, de moment poca cosa però alguns ja s'hi posen, i sembla que els tritons verds i palmats ja s'hi posen a tot drap també, aquests amb femelles i tot. Les altres femelles de gripaus i granotes ja vindràn, amb paciència, que si no es fan pregar no té gràcia, no?

La llàstima de l'augment d'activitat en aquestes èpoques, sempre és la mateixa: que van de bassa en bassa i del cau a la bassa i alrevés, i augmenta molt el risc d'atropellament... i això de l' augment d'activitat = augment d'atropellaments passa amb amfibis, amb rèptils, amb ocells, i amb el que sigui, també evidentment amb mamífers, com aquest pobre toixó que em vaig trobar a un camí a prop de llagostera ahir també...


És una pena, i en el cas dels amfibis i rèptils (i també de la majoria) és cruelment atzarós: per exemple, s'ha comprovat que hi acostuma a haver més atropellaments per exemple si les pluges importants (les primeres i les més abundants) cauen en divendres o dissabte, que és quan a la nit hi ha més trànsit... tot i que si n'hi ha molt i molt de trànsit algunes espècies s'"espanten" i no atravessen, per sort.

De manera mitjana, s'ha vist que un 10% de les població de varies espècies d'aquí Europa es mor anualment aixafada a les carreteres (!!!), el que és una bestiesa si ho penses, una bestiesa. Les probabilitats de sobreviure atravessant una carretera de tràfic mitjà és només del 50% aprox, i atravessant-ne alguna de varis carrils ("motorway"), és de menys del 10%... el que vol dir que només un de cada deu animals que intenta atravessar varis carrils alhora en surt viu, i amb sort (si ho voleu amb info completa: http://escholarship.org/uc/item/0mf9859v#page-1).... és un tema complex que està clar que és un dels grans temes, a part de la destrucció d'hàbitat, per als que ens preocupa que sobrevisquin aquests animalons al segle XXI... de fet, alguns dels meus companys de la UB estàn preparant-ne un article sobre això que promet molt: quan surti definitivament en caurà un comentari-resum dels resultats al bloc segur. 

De moment, la primavera ve, i un any més, les bèsties reprenen la seva vida entre nosaltres, de nit dissimuladament i a les fosques, davant de la impercepció, per sort, de la majoria d'humans que poblen les Gavarres i l'Ardenya. És la vida d'amfibi, a la penombra, i amb el vent al clatell.


P.D. Parlant de toixons... petit afegit posterior al text (5 de març)... és que ho he trobat de rebot i és massa bo per no posar-l'hi, no cometeu l'error mai de confondre un pobre toixó amb un gat!!!

Sense comentaris jajajaja....   ...la millor part: "very aggressive (I think he is scared)" i el "not house trained" jajajaaj pobre sembla que un toixó ben jovenet va tenir una sorpresa al anar a parar al jardí d'aquest tal Paul que el va voler adoptar i cuidar... realment devia ser complicat tenir-lo controlat a casa jejeje tota una aventura per tots dos segur!!!


dimarts, 14 de febrer de 2012

Glaçats!! Mala cara quan morirem

Poques coses ni gaire activitat hi ha per comentar sobre amfibis i rèptils els dies més freds de l'any... de fet, són molt millors dies per sortir donar un volt i aprofitar per veure quatre ocellets que, degut a les fredorades d'aquí i sobretot a la fredorada que està cardant a europa (que és molt més seriosa) han apregut a les nostres contrades en un nombre molt més abundant que l'habitual: pinsans, tords, fredelugues, aligots, gratapalles, bitxacs, titelles, bernats pescaires despistats i altres ocellets o ocellots que normalment es farien pregar una mica per veure'ls bé i que ara o n'hi ha a quilos o que n'hi ha els mateixos de tot l'any, però cansats a vegades de sobreviure a la fred per marxar massa lluny i així es deixen fer fotos una mica més fàcilment...

Fredeluga

Titella

Tord

Bernat pescaire
....però anant a localitzar un parell de basses per la zona de Cassà avui m'he trobat amb la resposta a una pregunta que algunes vegades m'havia formulat sobre els tritons: és ben sabut que alguns tritons a les zones mediterrànies passen l'hivern al fons de les basses, i que aguanten bé a sota el gel, però... què passa si ve una onada de fred siberiana i la columna d'aigua es glaça..... sencera?? Què farem??? La resposta és aquí, al centre a baix de la foto, una taqueta negre... ja es veu que la resta de la foto és un bassa amb la columna glaçada sencera no? (i si no us ho sembla, ja us ho dic jo: sí, estava glaçada tota, no era massa fonda)


Ampliant-ho a la zona d'interès:
 

La resposta és aquesta. Si veus que se't glaça la bassa sencera, escarbes per sota el glaç i intentes fugir-ne com puguis... però possiblement acabis esgotat, i a sobre si se t'està glaçant la bassa sencera és que a fora deuràs estar, aquests dies a Cassà, a uns -7ºC. I això és el que va passar... aquesta cosa negre no és res més que el cadàver, encara conservat, d'una pobra femella, prenyada, de tritó verd (Triturus marmoratus) que el més probable és que morís de fred i de cansament, que es va quedar a mig camí intentant passar a la bassa del cantó, a no més de 2 metres d'on va morir intentant salvar-se ella i la seva esgotadora càrrega d'ous al seu ventre.... 
Quina història més dura, no? Doncs sí, a mi m'ho sembla bastant.... Si hem triat un mala bassa, què hi farem? Doncs... el més probable i com diu la dita: mala cara quan morirem. La natura no sempre són flors i violes, no senyor, ni de lluny.