Important! En vistes al món de manguis en què vivim... Copyright: La reproducció o ús de qualsevol fotografia del bloc queda totalment prohibida sense l'autorització de l'autor/administrador del bloc. Si contacteu amb mi dubto que tingui cap problema en passar-vos les fotos, però!

dimarts, 28 d’agost de 2012

La salamandra negra (Salamandra atra)


Tornant de vacances (o no tant realment de vacances en algun cas) de diversos llocs, sempre ve de gust recordar els animalons que hi has vist, pel que he pensat que fer un “off-topic” del blog de tant en tant no seria tant mala ideia, així no ens limitem només a les espècies d’aquí de manera ultraestricta i ens entretenim tots plegats (lectors i redactor) una mica amb els diversos animals que tenim aquí a Europa...

Doncs bé, visitant Suïssa a començaments de mes amb un colega a fer una mena de “vacances treballant” (que al final van ser molt treballaires i útils), vam tenir una experiència herpetològica molt interessant el dia lliure de feina. L’hàbitat d’exploració i de caminada no és res més que els cims i carenes espectaculars als voltants d’Adelboden, a més de 1600 metres d’alçada, a on encara s’hi veuen restes de glaceres a la cara nord de les muntanyes properes, de més de 3000 metres, que teníem al davant... un entorn espectacular! Prats alpins verds i exuberants, boires, i algun gotim i tronada d'estiu per fer-ho tot encara més alpí.





En alguna bassa, per sobrenatural que sembli, amb aquest clima, hi sobreviuen alguns capgrossos de gripau comú (Bufo bufo), granotes roges (Rana temporaria), i fins i tot alguna larva de salamandra (Salamandra salamandra).
Però nosaltres seguim girant pedres, perquè no és això el que busquem... busquem la salamandra més heavy dels alps, una espècie que només viu a les alçades d’aquestes serralades espectaculars europees, un veritable supervivent de l’edat de gel que viu a on la nostra salamandra, la “tacada”, ja no pot, és a dir, que viu a més de 1600-1800 metres als Alps (que és moooolt més dur que 1800m als Pirineus, que quedi clar!!). Mil cinc-centes pedres més tard, l’estimat Urtzi s’inspira herpetològicament a l’hàbitat adient i aixeca una pedra... amb dos salamandres negres (Salamandra atra) a sota!!!:


No una, dues!!! Sort? Potser, però no ben bé: al cap de cinc minuts se’ns confirma que l’hàbitat és l’adient.... una pedra a cinc escassos metres de l’anterior ens proporciona un tercer exemplar, hem encertat el lloc!!:

  
Aquests animals són espectaculars. No només per la seva estètica de Black Metal, sinó per tota la seva biologia. Han de sobreviure en aquest entorn a on les temperatures nocturnes només es queden per sobre de 0ºC uns pocs (3,... 4 amb sort?) mesos a l’any amb sort, amb el que aquesta és l’activitat que els hi queda per fer a l’any i de nit, ja que la llum del sol les perjudicaria.... no només això: i si plou massa poc justament o fa un vent massa sec durant l’estiu??? Cal més de 80% d’humitat per l’activitat... doncs en alguns seguiments que se n’han fet s’ha comprovat que a vegades només surten del seus caus menys de deu vegades a l’any!!! No es pot dir que es morin d’estrès... la vida ha d’anar a un altre ritme. 

La distribució de Salamandra atra actualment
 Com que arriscar-se a parir larves a les basses que es poden glaçar senceres és potser un pèl massa, i haver d’anar fins a basses cada estació de reproducció també, són vivípares. És a dir, no només s’aparellen a terra com les altres salamandres que ja coneixem, sinó que pareixen fins a 6 cries negretes totalment formades al cap de 3 o 4 anys de gestació (!!!!!), que trigaran uns 5 anys més de mitjana a arribar a la maduresa sexual (!!!!!). Cal dir que algunes poblacions/subespècies de Salamandra salamandra (la groga i negra) també poden parir no larves sinó ja juvenils, però en cap cas el cicle vital se’ls hi allarga d’aquesta manera!!! Als alps, a on s'ha de dormir tres quartes parts de la teva vida, tot va moooolt a poc a poc....


Com que viuen al terra totalment doncs, trien molt bé el seu lloc per viure, i es veu que els mascles de les salamandres negres són ben territorials... el que explica perquè les que vam trobar juntes no eren mascles sinó femelles.... L’hàbitat era una petita comalada o fondalada més humida que la resta del prat muntà, on hi havia moltes més pedres (antiga tartera), falgueres i forats que suposo que podien servir de refugi...

La fondalada, rec, ex-tartera (com vulgueu) del centre de la foto: el paradís de S.atra!

En fi, que vam marxar ben contents dels Alps, amb una sorpresa herpetològica a la butxaca, "un bimbo" en llenguatge ocellaire.... ah, i també per mi amb un bimbo realment ocellaire, la griva cerdana (Turdus pilaris), amb cuc a la boca inclòs:


Bon final d'Agost, us deixo amb una última foto d'una de les protagonistes, salut!!







1 comentari:

  1. Hola Eudald:
    Sin duda, la Salamandra atra es uno de los anfibios más bellos y biologicamente más interesantes de toda la herpetofauna europea. ¡Gestaciones de 3 a 4 años!, ¡2 noches de actividad al año!, ¡5 años para alcanzar la madurez sexual!. Está claro que a esas alturas las condiciones imponen otro ritmo. Y es fascinante comprobar como, en especies que son capaces de ocupar todo el rango de altitud, (desde el piedemonte a la cumbre) las diferentes poblaciones, como respuesta a esas distintas condiciones, muestran adaptaciones y biologías muy diferentes.
    También está claro que Suiza no es un paraíso herpetológico. Sobre todo si lo comparamos con países como Colombia, Australia, Perú, Ecuador, China, Venezuela, etc... . ¡Pero que demonios!, ¿habrá algún país en el mundo que tenga paisajes tan bellos y tan bucólicos como los suizos?. Yo creo que no.

    Un saludo.

    ResponElimina