Important! En vistes al món de manguis en què vivim... Copyright: La reproducció o ús de qualsevol fotografia del bloc queda totalment prohibida sense l'autorització de l'autor/administrador del bloc. Si contacteu amb mi dubto que tingui cap problema en passar-vos les fotos, però!

dilluns, 28 de maig de 2012

R.I.P. Timon lepidus (Lluert o Llangardaix ocel·lat)

Com ja vaig apuntar a l'anterior post referent a aquesta espècie, el tràfec dels Timon lepidus durant el mes de Maig cercant parella és important.... passen d'una vida moooooolt sedentària a una bogeria de seguir feromones amunt i avall, el que implica moviments llargs, és a dir, atravessar carreteres, p.ex..... amb el que es dóna la possibilitat de què succeeixin desgràcies com aquesta en un entorn humanitzat com el nostre:




La meva germana se'l va trobar fa dos dies a la carretera de St.Amanç, a Sant Feliu de Guíxols, i per la cua desdoblada al final hem sapigut que era el mascle que jo més em coneixia, el del cantó de casa.... sense ànim d'humanitzar els animals, haig de reconèixer que m'ha fet una pena afegida, com un repunt més de pena perquè ja era el tercer any que me'l coneixia (segurament ha mort amb tres-quatre anys d'edat, es va establir al seu territoti de ben jove....) i el veia tot sovint, era com "la meva mascota que viu en llibertat" o "l'individu del qual me'n sé la vida en vers per pura acumulació d'hores d'observació". L'havia vist créixer, mudar la pell cada any un parell de vegades, menjar cargols, escarbats, escolopendres, cadàvers de sagrantana que jo em trobava i li posava a sobre de roques... llàstima que no se si l'any passat va tenir sort amb alguna femella... també l'havia vist escapar-se hàbilment de dos atacs brutals per part d'una serp verda inmensa, fins i tot... la seva doble cua a la punta indica que algun altre perill havia superat fora del rang dels meus ulls (la doble cua es forma al regenerar-la malament) però al final, com passa massa sovint, se l'ha carregat un vulgar cotxe, tot just en la seva segona temporada de zel. 

Bé, aquest quedarà com un post curtet d'informació senzillament per notificar la pèrdua d'aquest animaló i conscienciar una mica a la gent de què freni una mica si veu alguna cosa a la carretera i/o la utilitat que pot tenir que les noves carreteres a vegades siguin una mica més pensades per evitar aquestes coses amb la fauna en general (ahir a la nit també vaig veure un aaaaaaltre toixó atropellat i un aaaaaaaltre lluert inmens atropellat, a prop del Montsant que hi vaig anar de visita.... ufffff..... quina traca d'atropellaments).


Com ja havia comentat al post sobre els atropellaments d'amfibis, els atropellaments són un dels grans problemes (junt amb la pèrdua d'hàbitat, són EL problema) dels rèptils i amfibis catalans.... i queda demostrat a Sant Feliu: en un entorn amb camins i noves carreteres i noves naus industrials, com és cada cop més la zona de Bujonis i St.Amanç, l'espai per la vida d'animals "grossos" com aquest s'acaba cada cop més, no només l'espai en sí, sinó que al poc espai que hi ha ara és com viure en una mena de ruleta russa constant... i la reducció d'espais per establir-hi territoris i l'augment del perill humà provoquen un procés gradual de rarefacció típic: d'abundant (de petit recordo fàcilment de veure'n tres en un terreny de menys de dues hectàrees i agafar-ne amb la mà prou sovint) a escàs, d'escàs a "extinció ecològica" (de tant en tant n'apareix un, però ja n'hi ha tant pocs que no hi fan cap paper ecològic rellevant... com que encara n'hi han però, el tema a vegades és salvable), i d'extinció ecològica a extinció real a la zona (ja no en queda cap, només es pot reintroduïr si és convenient i val la pena). Als lluerts de st.Amanç, del 2012 estant jo els hi posaria un escàs, el problema és que abans eren abundants.
Esperem que aviat al territori que ha deixat lliure aquest mascle n'hi aparegui un@ altr@ de jove que duri com a mínim quatre o cinc anys (o més, que poden arribar fins a sis o set o vuit, i molts més en captivitat!) i no només tres o quatre escassos, i s'hi reprodueixi per un tubo!!!

En penjo una foto més d'ell viu a mode de petita esquela final...


....i ara au, prou de miolar de pena i a partir d'ara m'ho prenc com una cosa personal el fet de documentar quan apareix el següent i millorar-ne l'hàbitat per què així sigui aviat!!! A les males notícies, bona cara i feina i lluita per millorar el que hi ha, que només queixant-se a caseta mai ningú ha aconseguit res!!! Mans a la feina!!!



2 comentaris:

  1. Hola Eudald:
    Hay varios artículos publicados sobre las incidencias del tráfico rodado sobre la fauna, pero al leer tu entrada, me he acordado de uno en concreto, González Prieto, S.; Villarino, S., Freán, M.M. (1993): Mortalidad de vertebrados por atropello en una carretera nacional del NO de España. Ecología, 7: 375-389.
    Si no lo tienes y te interesa, está colgado en Internet y se puede descargar gratuitamente en formato PDF.
    La carretera en cuestión es la N-120, a muy pocos km. de mi casa, y la verdad es que los resultados que ofrece el estudio son estremecedores. En un tramo de 17 km., el número de vertebrados muertos por atropello en tan sólo un año, fue de 12.192 individuos. De esa cantidad, el 89.2% son anfibios, el 5.0% reptiles, el 3.1% pertenecen a las aves y el 2,7% a los mamíferos. Precisamente, de los 498 saurios atropellados, el 6.02% (30 ej.) pertenecían a Timon lepidus. Me pregunto cuál será el número de animales heridos.
    La verdad es que el tema que planteas en esta última entrada no es nada agradable. Respecto a estos y otros asuntos que tienen que ver con la conservación y el futuro de la vida salvaje en el planeta, soy cada vez más pesimista. Como bien sabes, somos una especie altamente capacitada para modificar el entorno. Y también somos una especie sumamente engreída. Estas dos cualidades están llevando a la vida del planeta a un incierto y peligroso atolladero. No sabemos si ese engreimiento, esa vanidad, nos condenará en un futuro como especie. Lo que sí sabemos es que nuestro comportamiento ha extinguido, y está condenando a la extinción, a miles y miles de especies que nada tienen que ver con nuestros delirios de grandeza. Este último punto me parece el más terrible e injusto. Dices que no hay que humanizar a los animales. Es verdad. Como también es verdad que nosotros, la especie humana, deberíamos animalizarnos más y divinizarnos menos.
    Me deprimo. No sigo.

    Un saludo.

    PD. El malogrado L. ocelado, ¿erá el mismo ejemplar que salía en el video atrapando un caracol, en tu antepenúltima entrada?.
    He dejado algunos mensajes en foros y páginas entomológicas, en relación a aquello que comentábamos de la mayor actividad de reptiles tras lluvias veraniegas y su posible explicación como consecuencia de una mayor actividad en insectos..., ya sabes. De momento no he obtenido ninguna contestación.En cuanto sepa algo te lo comunicaré.

    ResponElimina
  2. Buenas Daniel,

    Gracias por la cita bibliográfica, realmente es un tema por discutir largo y tendido.... y deprimente, sí, porque a veces realmente es de muy difícil solución.... los pasos de fauna y tal bueno para los puntos negros, pero y el resto de la red de carreteras? En fin, como se soluciona esto??? Creo que nadie tiene una idea clara... Como lo podriamos hacer para que el desarrollo humano sea tan poco incompatible con la vida salvaje??? Ayer mismo mi padre se encontró una pedazo de Malpolon en la misma zona también atropellada... cualquiera se da cuenta de que esto es un drama. Supongo que el tema de los atropellos se merecerá un post un poco más currado que este porque ya hay bastante información y toda es bastante "estremecedora".... ultimamente voy de culo y sencillamente quise poner una entrada como dato de lo que ha pasado, más que nada por la peculiaridad personal del ejemplar.

    P.D. A ver si descubrimos algo interesante con lo de la lluvia y la actividad!! Y... sí, era el ocelado de las filmaciones, de todas las que tengo interesantes de momento.... una pena, ya lo digo, ha sido no sólo ver a un pedazo de ocelado aplastado (que siempre deprime) sino que este macho era como mi pequeña gran "mascota".... des de entonces no lo hemos vuelto a ver por lo que la posibilidad de que fuese otro con la punta de la cola desdoblada va siendo cada vez menor.... (yo ya la descarto) Hasta pronto y gracias otra vez Daniel!!!

    ResponElimina