Important! En vistes al món de manguis en què vivim... Copyright: La reproducció o ús de qualsevol fotografia del bloc queda totalment prohibida sense l'autorització de l'autor/administrador del bloc. Si contacteu amb mi dubto que tingui cap problema en passar-vos les fotos, però!

divendres, 16 de març del 2012

L'Incendi de Solius: Mort i Ressurrecció a l'Ardenya

La setmana passada, com si es repetís l'història del 31 de Gener del 2003, la forta tramuntana hivernal empordanesa va tornar a escampar les flames assassines pel massís de l'ardenya. En vistes al punt on deien que s'havia originat tot plegat, i del que n'anaven dient per les notícies i els diaris, des de Barcelona estant abans d'anar a visitar-ho m'esperava un apocalipsi. Per sort, només ha estat una gran desgràcia, o depèn del dia que tinguis si estàs de bon humor, una desgràcia.

En granat, extensió aprox. afectada per el recent incendi, en taronja, extensió aprox. afectada per l'incendi del 2003
Per sort, la gran diferència entre aquests dos incendis més recents és que mentre que el del 2003 va arrassar per tot arreu on va passar de dalt a baix i no va deixar res sencer, el d'aquest any, tot i arrassar alguna vall sencera, s'ha escampat d'una manera molt irregular i tot i que la zona "afectada" aquest cop ha estat major (vegeu el mapa) realment ha cremat menys hectàrees (400ha el de la setmana passada versus 550ha el del 2003). Aquest escampament irregular, deixant alguns buits no cremats, ha permès que hi hagi illes de supervivents:

Toi i desgraciadament arrassar algunes valls senceres, al fons de la foto es veu que per exemple en alguns punts com als voltants de Roca Ponça, la crema ha estat irregular.

L'escassa i protegida Genista linifolia, al ser una planta que viu sobretot a les vores de les pistes forestals, ha estat una gran afortunada i n'han sobreviscut bastantes. Aquesta peculiar espècie de ginesta, a Catalunya, només la podem trobar al Sud de les Gavarres i a l'Ardenya. Aquí, un supervivent aïllat al voltant de Roca Ponça (al fons de la foto anterior).

Així doncs, la vida haurà de superar la mort una altra vegada (quina paciència), i per increïble que sembli avui a la zona arrassada ja hi he vist els primers supervivents, corrent per sobre les cendres o envoltats per elles:

Un sargataner gros (Psammodromus algirus) que per increïble que sembli ja corria per les cendres arreplegant el que pogués d'entre els supervivents...  ?¿?¿?com s'ho ha fet per sobreviure¿??¿?

Per sort, la fondalada del ridaura / riera de Sant Baldiri, no ha quedat calcinada del tot. Aquí una falguera de l'escassa espècie a la zona Blechnum spicant, un altre supervivent envoltat de morts.

Les pobres becades ara s'amaguen i s'alimenten als pocs llocs on hi queda vegetació. Aquí a sobre, una foto dels forats que ha fet amb el bec una becada que he espantat de cop a prop de la riera de sant Baldiri.

Fins i tot, alguns gripaus comuns (que devien tenir la sort d'estar a l'aigua de la riera quan tot es va convertir en un infern), corrien per el mar de cendres al vespre:

Sembla que pensi: I ara què menjaré jo quan marxi de la vora de la riera??? Tot i això, la foto a mi em sembla com la imatge pura del concepte de "supervivent" enmig del no-res

L'única opció que tenia per amagar-se de mi aquest altre pobre gripau comú (Bufo bufo) eren les cendres... bastant paradoxal tot plegat.

I amb l'arribada de la nit, els cants de tòtil (Alytes obstetricans) i del mateixos gripaus comuns (Bufo bufo), quasi semblava que més que demanar l'atenció de les femelles de la riera de Sant Baldiri demanessin l'atenció del món sencer: Som vius malparits!!! i per impossible que sembli... suposo que els tòtils afortunats estaven a sota de les pedres durant la flamejada de la vall.

La part més bonica de la ressurrecció de tot plegat arriba més entrada la nit, quan els supervivents s'han disposat, quasi com si féssin un acte de rebel·lia contra la mort que els envolta, a donar al món la següent generació de la seva espècie:

Amplexus entre dos supervivents de gripau comú... no hi ha res com poguer reproduïrte poc després d'haver vist la mort amb els teus propis ulls, suposo...
Posta de gripau comú, ja n'hi havia! Alguns sembla que s'hi devien posar el dia després mateix de l'incendi i tot.


Així doncs, m'en tornava a casa amb un gust agredolç a la boca... per cada roure i grèvol que havia vist cremat se m'havia partit el cor, però alhora havia vist alguns simpàtics (i imversemblants!) supervivents... com si d'un joc de la natura es tractés, fet per què dormís una mica més feliç, m'he trobat una sorpresa en forma d'ericó (Erinaceus europaeus) tornant cap a casa, com si hi fos allà per recordar-me que la primavera potser farà rebrotar-ho tot i que no em preocupi tant, que ja ressuscitarem tots d'alguna manera:




En fi, els propers mesos diràn fins a quin punt l'incendi ha estat només horrible o ha estat un gran i horrible desastre del tot. Esperem que aquest estiu no sigui gaire sec... ja tremolo. Espero que mai arribi el dia en què n'arribi un de pitjor. Aquest cop, per variar, sort del cos de bombers. Des d'aquí un gran agraïment meu i de molts supervivents de part seva, suposo, cap als manguerers que han salvat mig massís de l'Ardenya de la destrucció.

6 comentaris:

  1. Hola,

    Felicitats pel blog, molt il·lustratiu i didàctic. No el coneixia pas. A partir d'ara ja tens un seguidor més.

    Salut.

    ResponElimina
  2. Hola!!

    Felicitacions per aquest bloc! Amb el teu permís, creo un enllaç des del meu!

    Salut!!

    ResponElimina
  3. Merci a tothom pels complits!!
    El blog de Tossanatura no el coneixia, ara ja hi esteu tots dos enllaçats a la dreta.
    Ànims i salut a tots!!!

    ResponElimina
  4. Bon vespre, gràcies a l'Alfons, el qual va parlar d'aquest bloc en el seu, he pogut descobrir aquest magnífic bloc de natura...això és anar de bloc a bloc!

    Felicitats per la iniciativa i salutacions.

    Jordi (El Temps a Palamós)

    ResponElimina
  5. Hola Eudald:

    Puro desgarro. Pura impotencia. Profundo asco. Servidor, creo haberlo comentado en una entrada posterior a esta, vive en Galicia. Así que imagínate lo que te podría contar sobre este asunto. Es 2 de Abril, y como sabrás el pavoroso incendio del Parque Natural das Fragas do Eume todavía no está del todo extinguido. El último de una larga serie. El último incendio de los miles y miles que se llevan produciendo en estos doloridos paisajes desde hace décadas y décadas. Todo ello ante la absoluta pasividad de políticos (como no podía ser de otra manera, que para eso están) y una sociedad en permanente estado de coma vegetativo. Como sabrás en estos bosques, que hasta hace tan sólo 3 días bullían de vida, tenían su principal bastión especies de herpetos como Chioglossa lusitanica y poblaciones muy interesantes, por ser una de las pocas situadas en zonas de baja altitud, de Iberolacerta monticola. No sé que habrá quedado de ellos. A diferencia tuya, ni siquiera me quedan ganas de ir a comprobarlo.
    Puro desgarro. Pura impotencia. Profundo asco.

    Ánims.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Daniel,

      Cuando me enteré por las noticias de lo de as fragas pensé casi lo mismo que tu... que asco, que lástima. Me vinieron automáticamente a la cabeza chioglossa y iberolacerta, pero no quiero ni pensar en la flora... también caí en lo habitual que són "curiosamente" este tipo de incendios en tu tierra. Incultura de unos, pasividad del resto, supongo, aunque incluso así és "rara" la frecuencia de incendios en Galicia por lo que os llega a llover en general (el doble o más que aquí, aprox), es increible.

      El problema añadido es que mientras el ecosistema mediterráneo se recupera comportándose ante el fuego jugando contra un enemigo ya conocido, incluso a veces convirtiéndolo en amigo para algunas especies que gustan de espacios abiertos y suelos un poco más pobres... esto no creo que sea totalmente aplicable en las Fragas do Eume. Aun así, pero: te animo a esperarte un tiempo, y después a finales de primavera puede que si vas entonces te encuentres con alguna grata sorpresa en forma de superviviente... eso espero. A ver si hay suerte. Ya me explicarás.

      Ánimos Daniel

      Elimina