Important! En vistes al món de manguis en què vivim... Copyright: La reproducció o ús de qualsevol fotografia del bloc queda totalment prohibida sense l'autorització de l'autor/administrador del bloc. Si contacteu amb mi dubto que tingui cap problema en passar-vos les fotos, però!

dimarts, 28 de maig del 2013

Un estudi amb amfibis confirma que una alta biodiversitat ajuda a frenar les pandèmies


No ha sortit ni avui ni ahir, va sortir aquest Febrer, però no he pogut evitar penjar-ne la cita al blog encara que al final no trobés el moment per fer-ho llavors... mola, perquè tal i com diuen els autors en una entrevista: "Podria donar-te mils de motius per conservar la biodiversitat, i aquest n'és un més". Els autors, estatunidencs, van publicar a Nature (vegeu http://www.nature.com/nature/journal/v494/n7436/abs/nature11883.htm) l'estudi titulat: "Biodiversity decreases disease through predictable changes in host community competence".


El seu sistema d'estudi es tracta d'un paràsit molt comú que en els casos mig greus o greus d'infecció provoca malformacions espectaculars a les extremitats dels amfibis: vegeu que els hi surten com potes addicionals!!!:






I que se'n tenia la sensació de què infectava molt més com més pobra era la comunitat d'amfibis... el que va esperonar aquest treball tant interessant. L'estudi, que combina un treball de camp brutal fet a la zona de la Bay Area de San Francisco amb una sèrie d'experiments controlat amb els paràsits en qüestió, demostra que com que els hostes (les diverses espècies d'amfibis de la comunitat)...:




...no són tots igual de bons com a caseta pel paràsit, aquest perd efectivitat en la seva transmissió cap a l'espècie més comunament infectada i més transmissora, Pseudacris regilla. Tant és així que quantes més espècies hi havia de forma natural a cada una de les centenars de basses mostrejades, més sanes i contentes estaven les diverses espècies de granotetes i tritons i salamandres de la bassa. La quantitat d'experiments que han fet els permeten especular sobre moltes coses més, totes interessants, però volia fer una post ràpid i ja m'he allargat, amb el que aquí teniu el "take home message": una espècie tota soleta és molt més vulnerable a una pandèmia que no pas sense acompanyants que distreguin una mica el patògen, que ja veieu que no és gaire bonic (per informació de paràsits terrorífics: http://dailyparasite.blogspot.com.es/2010/07/july-23-ribeiroia-ondatrae.html) :







I el que m'agrada de l'estudi és que es fa amb una comunitat ni tant sols tant rica com la que tenim a la província de Girona, i molt semblant ecològicament!!! I en el clima mediterrani (americà).... Una passada, que demostra un cop més els problemes que ens poden venir a sobre si deixem extingir totes les plantes excepte els nostres conreus, si deixem que només quedin els coloms i les gallines com a ocells de la nostra fauna (algú recorda la grip aviar??? si us plau protegim els ocells!!), que les rates siguin la biomassa més important de mamífer al nostre voltant.... qui pararà la pandèmia llavors?????


5 comentaris:

  1. Abans de res,felicitar-te per aquest blog tant interessant.Com que està comprovat que ets un expert en el tema,m'agradaria fer-te una consulta.Jo sóc caçador de becades i porto molts anys voltant per les gavarres i l'ardenya,fins fa uns pocs anys pels corriols que transitava trobava salamandres(negres amb taques grogues) i al voltant no hi havia cap riera ni cap bassa,com és això?ara no en trobo cap.
    Però el que em sorprèn més és que normalment estaven mortes i lo curiós en totes elles és que tenien una ferida a la papada(entre la mandíbula inferior i el ventre)com si un animal s'hagués menjat només aquesta part,la resta estava intacte. Té una explicació aquest cas??
    Sóc autor del blog"www.becadesigavarres.blogspot.com" i m'agradaria fer una entrada que parlés d'aquest tema.
    T'agrairia moltíssim que m'aclaríssis el dubte.Moltes gràcies.
    Salutacions!!!

    ResponElimina
  2. Bones!!

    Bé, les salamandres realment poden trobar-se molt lluny de les rieres i basses si no estàn en època de reproducció (normalment tardor-inicis d'hivern aquí), i durant l'època de reproducció la veritat no és tampoc extrany trobar-se-les lluny de l'aigua ja que les úniques que han d'anar a parir a l'aigua són les femelles. Mentre hi hagi prou cobertura vegetal i humitat se'n surten perfectament!! Si vols comprovar-ho vés una nit de pluja al Montseny i ja m'ho explicaràs jejeje

    El cas de la papada... ufff caram la veritat és que és la primera vegada que en sento una així!!
    De coses rares en passen moltes i aquesta em sembla que n'és una ?¿?¿? l'únic que se'm passa pel cap és que sigui a on la pell seva és menys verinosa (en part és possible que la ventral sigui menys carregada de verí, però és només una hipòstesi) o que sigui algun animaló més petit que elles que s'atipi massa aviat tot i que les aconsegueixi matar, o algun depredador que intenta menjar-se-les i quan ja comença a acumular massa mal gust de verí pari...

    Realment és un cas curiós... era sempre per la mateixa zona??

    Salut Becader!!!


    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per l'aclariment,encara que lo de la ferida a la papada no està gaire clar,jo crec igual que tu,que algun depredador,potser un gorge blanc,una mustela,una geneta...,deu saber que és l'única part comestible,i sense haver anat col.legi :-))))) Què en són d'intel.ligents els animals!!!
    Estem en contacte

    Salutacions´

    Rafel

    ResponElimina
  4. Hola algu sap com esta la poblacio de tritons palmats i per quines zones es poden trobar per les gavarres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones! Si m'envies un mail al mail de contacte de epujolbuxo@gmail.com en parlem. És per algun motiu en especial?

      Salut!

      Elimina