Les Anguiles (Anguilla anguilla) del Ridaura

No és un amfibi, no és un rèptil, és un peix... però evidentment es mereix una menció en aquest blog. La primera vegada que en vaig veure una al Ridaura va ser ja fa uns quatre o cinc anys mentre estava mirant barbs de muntanya (Barbus meridionalis), i aquests dos dies me n'he tornat a trobar anant al meu lloc preferit de la zona (us el recomano again... vegeu http://herpetsgavarresardenya.blogspot.com.es/2012/08/petit-homenatge-al-tram-mig-del-ridaura.html ) i realment em resulta espectacular encara que n'hi hagin. I no hi vaig pensar a mencionar-les a l'homenatge en qüestió (ni els grèvols, ni les serveres... bé, massa cosa bonica, sempre et deixes algo)!!!

Són d'aquestes coses que quan les veus sempre costen com de creure una mica de lo xulo que és que n'hi hagi al teu davant, a casa teva... perquè repassem: les anguiles "europees" neixen al Mar dels Sargassos (a l'est del carib!!!!) i pugen fins a Europa en forma de larva i van madurant seguint la corrent del golf, i un cop a Europa es comencen a colar per tots els rius (en forma d'angules), on hi maduraràn, hi passaràn la seva vida adulta i hi van creixent durant anys... per tornar, un cop crescudes, al carib a reproduïr-se i morir!!! És a dir, és una espècie "catàdroma" (=creix als rius, es reprodueix al mar) migradora, i és a dir, també, l'assecament complet d'un riu encara que sigui un sol dia es carrega la seva població sencera per uns quants anys.

Així doncs, que n'hi hagi a un riu petit com el Ridaura ja és espectacular... ja que la maduració dura uns 8 anys, durant els quals la seva gorga o tolla escollida ha de tenir aigua sí o sí, i hi han de pujar de ben petitetes, a contracorrent, durant els dies en què el Ridaura té aigua contínua des de la capçalera fins a la desembocadura... han de recórrer tota la vall del Ridaura per l'aigüeta soma del riu fins a arribar, per exemple, a la zona del tram mig, que és el lloc on els he vist jo. Si hi sumem que la seva població ha disminuït un 90-95% els últims vint anys per mil motius diferents (tots evidentment d'origen humà com la sobrepesca, si us plau n'hem de ser conscients!!!), que n'hagi vist una altra vegada al nostre estimat riuet que és el Ridaura em mig costa de creure... el lloc en qüestió és aquest:

Enmig d'una verneda ben maca, la sorpresa va ser en veure a dins de l'aigua, una cosa amb moviment serpentiforme... automàticament vaig pensar "una serp d'aigua" amb el que no seria tant una sorpresa... però al acostar-m'hi vaig veure que era molt curta, com truncada, el que em va sorprendre fins que vaig veure realment què era:

Una petita anguila!!! Com a escala podeu fer servir les fulles vàries de vern i avellaner que hi ha a l'aigua... la part impressionant va venir a la visita de la nit que vaig fer al mateix lloc (aquests bitxos es mouen i cacen més de nit)...... ja que va, i no és l'única anguila de la poua!!! Primer però, un petit agraïment al meu acompanyant de la tarda:

Aquest esquirol curiós no només no va fugir a la primera sinó que em va vigilar, en tensió, com per saber que feia i on estava tota l'estona des de la distància... un bon vigilant!

La nit va donar sorpreses, com he dit, hi ha com a mínim dues anguiles més, una de més petita, i una maleïda bèstia que em va mig espantar (estava tens, al següent post ho explico...)!!! Un llamp de bèstia, en fi:

..repeteixo, preneu les mateixes fulles coma escala... un metre d'anguila!!! Quina passada.... s'alimenten de tot, i com a curiositat dir que mentre que a tots els altres tolls hi havia molts d'escarbats d'aigua, en aquesta, res!!! jejeje, segurament tots cruspits... i les anguiles petites s'amagaven de seguida, jo també ho faria... el que us ensenyo a la filmació és el superpredador de la tolla!!! Va ser una bona troballa... un valor natural afegit en aquesta zona que no n'hi falten pas, no... quina passada de zona... i el post que vindrà ara, serà un petit relat del meu acompanyant nocturn, per si us hi faltés fauna a la zona: