No plou no... però els amfibis estàn esperant, d'un manera quasi impacientment perversa, al redere de qualsevol bri d'herba o enterrats a poca fondària, per anar a l'assalt de les basses abans que el del cantó a la que plogui. Ja no poden esperar més. La situació és graciosa i curiosa... no plou però les temperatures són primaverals totalment. Això fa que alguns mascles "es tornin bojos d'hormona", passin d'esperar i vagin a qualsevol bassa a on encara hi ha aigua acumulada, com aquest gripau corredor (Bufo calamita) d'ahir:
I no només això... quin sentit té anar a la bassa i no cantar i no reproduïr-se? Els pobres atabalats (només mascles de moment a la bassa!!!) ja han començat a adular i cridar les femelles, que vinguin, que vinguin! Aviam si així es desperten que de moment dormen...
Sí, sí, ja s'hi han posat, ahir mateix van començar... I les reinetes (Hyla meridionalis, de fet, els reinets, vaja) i els gripauets (Pelodytes punctatus) també... déu n'hi do, de moment poca cosa però alguns ja s'hi posen, i sembla que els tritons verds i palmats ja s'hi posen a tot drap també, aquests amb femelles i tot. Les altres femelles de gripaus i granotes ja vindràn, amb paciència, que si no es fan pregar no té gràcia, no?
La llàstima de l'augment d'activitat en aquestes èpoques, sempre és la mateixa: que van de bassa en bassa i del cau a la bassa i alrevés, i augmenta molt el risc d'atropellament... i això de l' augment d'activitat = augment d'atropellaments passa amb amfibis, amb rèptils, amb ocells, i amb el que sigui, també evidentment amb mamífers, com aquest pobre toixó que em vaig trobar a un camí a prop de llagostera ahir també...
És una pena, i en el cas dels amfibis i rèptils (i també de la majoria) és cruelment atzarós: per exemple, s'ha comprovat que hi acostuma a haver més atropellaments per exemple si les pluges importants (les primeres i les més abundants) cauen en divendres o dissabte, que és quan a la nit hi ha més trànsit... tot i que si n'hi ha molt i molt de trànsit algunes espècies s'"espanten" i no atravessen, per sort.
De manera mitjana, s'ha vist que un 10% de les població de varies espècies d'aquí Europa es mor anualment aixafada a les carreteres (!!!), el que és una bestiesa si ho penses, una bestiesa. Les probabilitats de sobreviure atravessant una carretera de tràfic mitjà és només del 50% aprox, i atravessant-ne alguna de varis carrils ("motorway"), és de menys del 10%... el que vol dir que només un de cada deu animals que intenta atravessar varis carrils alhora en surt viu, i amb sort (si ho voleu amb info completa: http://escholarship.org/uc/item/0mf9859v#page-1).... és un tema complex que està clar que és un dels grans temes, a part de la destrucció d'hàbitat, per als que ens preocupa que sobrevisquin aquests animalons al segle XXI... de fet, alguns dels meus companys de la UB estàn preparant-ne un article sobre això que promet molt: quan surti definitivament en caurà un comentari-resum dels resultats al bloc segur.
De moment, la primavera ve, i un any més, les bèsties reprenen la seva vida entre nosaltres, de nit dissimuladament i a les fosques, davant de la impercepció, per sort, de la majoria d'humans que poblen les Gavarres i l'Ardenya. És la vida d'amfibi, a la penombra, i amb el vent al clatell.
P.D. Parlant de toixons... petit afegit posterior al text (5 de març)... és que ho he trobat de rebot i és massa bo per no posar-l'hi, no cometeu l'error mai de confondre un pobre toixó amb un gat!!!
Sense comentaris jajajaja.... ...la millor part: "very aggressive (I think he is scared)" i el "not house trained" jajajaaj pobre sembla que un toixó ben jovenet va tenir una sorpresa al anar a parar al jardí d'aquest tal Paul que el va voler adoptar i cuidar... realment devia ser complicat tenir-lo controlat a casa jejeje tota una aventura per tots dos segur!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada