Els rèptils a la tardor: més interessant del que sembla, perquè?

Aquests últims dies que queden abans de què comenci a fer massa fred, encara que popularment la gent sovint no s'ho cregui amb gaire facilitat, són uns dies molt interessants per anar a buscar rèptils, de fet molt més que, per exemple, els començaments i mitjans d'estiu. Com que encara no he tingut la sort de trobar un bon dia per anar al camp de moment i no n'hi ha fotos "fresques" que ho demostrin, doncs "tiro d'arxiu" i aprofito per explicar-ne el perquè. El perquè és molt clar: apart de perquè la pluja i les temperatures suaus sempre són molt millors que la calor i la sequera de l'estiu per l'activitat d'aquests bitxos, l'afegit important és que les estrelles d'aquestes èpoques són els juvenils i nounats, com per exemple aquesta petita serp de collaret (Natrix natrix) de Sant Feliu de Guíxols de la foto de sota. Típicament les eclosions o parts dels nostres rèptils tenen lloc a finals d'estiu o fins i tot a la tardor, el que fa que aquesta època pre-hivernal no sigui interessant només per els bolets.

La part maca de trobar-nos els nous juvenils de moltes de les nostres espècies de rèptils és que en certs casos no només són una còpia petitona del que veiem normalment, sinó que potser ens podem trobar a davant de dissenys diferents dels adults de l'espècie. Per exemple, les nostres serps de collaret, al formar part de la subespècie "astreptophora" (és a dir que són Natrix natrix astreptophora, el nom de la subespècie vol dir  "no portadora de banda", referint-se al collaret) perden la part blanca del collaret i fins i tot també les parts negres, amb el que els adults són serps de collaret.... sense collaret, el que no deixa de ser graciós.

Una altra espècie realment interessant de trobar-se per aquestes èpoques és la serp blanca (Rhinechis scalaris, vegeu la foto de sota) que curiosament, com en el cas anterior, el nom popular català ha de referir-se només als juvenils per força, perquè el fons blanc només el tenen el petits, passant a color de palla o fins i tot brunenc als adults.

Però el que més crida l'atenció és que al llarg de la seva vida passen del disseny d'escala de la foto superior quan són uns bebès (el que també en porta a comentar un altre nom basat en juvenils, aquest cop en castellà, que l'anomenen "culebra de escalera", també curiós ja que els adults en perden els esglaons, de l'escala), fins a un disseny de dues línies paral·leles "sense esglaons" quan són ben adults... a part d'això aquests petits lluitadors (veieu la filmació de sota, lluiten a mort per petites que siguin i no es deixen acovardir per una càmera de fotos!!) sembla que sobreviuen sense menjar des de la tardor fins a la primavera següent, on comencen menjant no petites sagrantanes o artròpodes com caldria esperar, sinó mamífers directament.

L'especialització de l'espècie, alimentant-se quasi exclusivament d'endoterms (mamífers i ocells), fa que els seus juvenils hagin de ser especialment robustos i "néixer grossets i grassonets" per poder-se empassar des del primer dia que cacin almenys un ratolinet o una mussaranya... o els ous d'algun ocell o rèptil. Per ampliar sobre aquest tema recomano:

http://www.herpetologica.org/nuevos_hallazgos/Herpetol_J%282006%2916.pdf

Finalment, un dels animals més bonics amb escames que corre per les nostres tardors són els juvenils de llangardaix ocel·lat o lluert (amb els noms populars sempre hi ha discussió, a la nostra zona en principi se'n diu lluert)... que realment estàn plens d'ocels quan són jovenets, quedant-ne només els laterals quan maduren, a part de tornar-se de color verd de fons característic i perdent el marronós o oliva de petits....

Bé, i tot i que no tinguin dissenys diferents (amb colors diferents de petits queden per comentar els vidriols, per exemple)... el nounats sempre fan gràcia, ja que les proporcions corporals tot sovint els hi dónen uns caps exageradament grossos, o els fan molt primets... A sota, un petit i caparrut dragó comú (Tarentola mauritanica) i una petita i prima serp verda (Malpolon monspessulanus)

Sense ganes d'extendre-m'hi més de moment, espero escriure sobre juvenils aviat si aquesta tardor em dóna alguna petita sorpresa, en el sentit literal!