Si agafeu la carretera que va de Santa Cristina a Llagostera, just abans de
començar la costa de l’Ou, d’allà en
surt un caminet que comença just al davant de Mobles Mulà.... i que ràpidament et fa
oblidar la proximitat de l’autovia quan gires a l’esquerre i travesses el Ridaura
per un passallís fangós. Uns camps, algunes clarianes, uns masos i uns molins amagats al bosc, i una vall brutalment
verda i preciosa i, per molt gent, desconeguda.
La primera vegada que vaig anar-hi, vaig al·lucinar amb els
exemplars de suro i de freixe de la zona, amb les rouredes de roure martinenc gairebé pures que
s’amaguen al recer d’algunes comalades cara nord, i de la bellesa del
Ridaura i tot el seu bosc de ribera en aquell tram.... Vaig tornar-hi l’altre
dia, sota una pluja lleu... de cendres, i sota un sol vermell i rabiós a través dels núvols
de fum que venien de quilòmetres al nord, de l'empordà veí, i vaig pensar que és un dels llocs
que es mereix un petit homenatge en aquest blog abans de què (esperem que mai)
li passi alguna cosa vés a saber.
Començaré pel començament, i cal dir que per disfrutar realment de la
vida salvatge (sigui animal o vegetal) en un país massa humanitzat com el
nostre és molt recomanable fer una mica de marrada sempre i sortir del camí
marcat. De fet, de la manera que he disfrutat més de la natura d’aquesta vall és
amb unes xancletes o descalç tot seguint el curs del Ridaura per dins mateix
del riu (mullant-me fins als genolls, l’aigua és fresca i hi ha poques
sangoneres! però n’he vist alguna que feia feredat, perdoneu però havia
d’avisar!)
 |
| I si seguiu el riu a l'estiu... durant alguns trams sorrencs no hi ha aigua i és com un camí perdut i salvatge a casa nostra mateix! |
També hi ha molts de camins de senglars. Els senglars són molt abundants en
aquestes valls carregades d’aglans, aranyons, algun avellaner, cirerers, arços,
evònims i olivelles... i en fi, baies i menjar per un tubo. Tenen camins molt
ben fets per ells, si els descobreixes, hi pots veure els seus pèls enganxats
als troncs, els seus rastres i remenades arreu del terreny. Aquests camins secrets
també són molt xulos de fer!!
 |
| Els llocs on s'hi revolquen els senglars amb fang són fàcils de detectar... |
La primera opció és, potser, la herpetològicament més interessant. Al
Ridaura, en aquest tram, s’hi reprodueixen les granotes pintades (Discoglossus pictus):
 |
| Els juvenils de Discoglossus són comuns entre les pedres del llit del riu quan aquest s'asseca |
i el gripau comú (Bufo bufo), les salamandres (Salamandra salamandra), els tòtils (Alytes obstetricans), com aquest capgros tant simpàtic que sobrevivia com podia a l'estiu i les baixes aigües aquesta setmana:
i els tritons
palmats (Lissotriton helveticus...
el gran descobriment local d’aquesta setmana, una larva a l’aigua del
Ridaura, i al Juliol encara!! Tritons palmats al ridaura!!!):
Val a dir, però que a les nits
humides s’hi poden detectar molts més amfibis caminant per la zona, ja que ben a prop, tot i no ser al
riu en sí, també hi ha tolls de senglar amb gripau corredor (Bufo calamita, l'ecosistema és brutal!! Els senglars, fent forat per revolcar-s'hi, creen el punt de reproducció dels amfibis quan plou molt i el trau s'omple, i evidentment s'hi posen depredadors de capgrossos, i altres invertebrats de basses efímeres... en aquest cas, els senglars "creen" un sistema des del no res!!):
 |
| Sempre he pensat si en realitat un dels hàbitats naturals del gripau corredor haurien de ser, en un món pristí i sense intervenció de la mà de l'home (és a dir, amb molts més mamífers), els tolls de revolcament amb fang abandonats, o no tant abandonats... |
I també hi ha basses aprop amb reineta (Hyla
meridionalis), gripau d’esperons (Pelobates
cultripes) i Tritó verd (Triturus
marmoratus), i tinc el pressentiment de què algun dia hi trobaré el gripauet
Pelodytes punctatus (per completar la
llista d'aquesta vall espectacular! Només una mica més amunt del riu hi ha bastanta granota verda Pelophylax perezi). En resum, és una
molt bona zona d’amfibis.
En quant a rèptils, com a pertot arreu el rèptil més abundant i fàcil de
veure és el sargantaner gros (Psammodromus
algirus):
 |
| El sargantaner gros és el lacèrtid més fàcil de veure, un cop fugim del món humanitzat i els pobles i masies, a tota la catalunya mediterrània. La vall del Ridaura no n'és una excepció, i l'hi veurem arreu excepte als llocs més exageradament ombrívols i humits. |
Però hi ha mooooooooltes més coses. A les aigües i a prop d’elles hi ha les
dues espècies més aquàtiques de serp de la nostra fauna: la serp d’aigua (Natrix maura) i la serp de collaret (Natrix natrix), com aquest juvenil de serp de collaret que viu al sotabosc d'una petita pineda ben a prop de l'aigua, a la zona dels molins d'aquesta vall i que em vaig trobar en aquesta visita:
També m’hi he trobat algun exemplar espectacular de serp blanca (Rhinechis scalaris), com aquesta simpàtica senyora de la tardor passada ben a prop dels Mobles Mulà, que no vam atropellar d'un frenasso i m'ho agraeix així:
se li perdona perquè suposem que no n'és conscient de què li vaig salvar la pell ;) . També m'hi he trobat algun lluert (Timon lepidus), i la
sagrantana de paret (Podarcis liolepis) als pocs llocs amb pedra,
i de ben segur que hi ha la resta d’espècies mediterrànies de rèptil en algun
racó....
Però no només d’amfibis i rèptils va el tema, perquè és dels pocs
llocs on veure una sèrie de plantetes que costen de veure, de llocs humits, com
l’evònim europeu i l’olivella, i hi aranyons
abundants, corniols, i arços, i polístics, i roldor, i també hi ha una bona i
olorosa població d’alocs (Vitex agnus-castus) a les rambles més obertes... i hi
ha uns exemplars de freixe de fulla petita espectaculars! I moltes més espècies
d’herbetes que (em fa vergonya reconèixer-ho) a vegades no conec.
 |
| Els escassos alocars són un punt de reunió per molts d'insectes a l'estiu, amb la olor que fan no m'estranya! |
Totes aquestes floretes atrauen insectes, que alhora atrauen altres
insectes que en són els depredadors, com aquests espiadimonis o caballets del
diable (Calopterígids):
I als racons més humits hi ha l’espectacular papallona gitana (Arctia sp.), que sembla una mena de
tigre/lleopard amb les ales plegades, però que quan vola té les ales inferiors d’un
vermell brillant!! La interpretació que se’n fa d’això és que és per destarotar
els depredadors un cop comença a volar, i bé, realment impressiona si no t’ho
esperes, com a mi, que ja no la recordava de les classes d'artròpodes.... N’he intentat fer alguna bona filmació però davant la meva
incapacitat d’acoseguir-ho us remeto als exercicis d’escalfament de la
papallona i una altre video més esotèric en alemany, penjats al youtube:
I les mantis, en aquest cas una Empusa
sp. que estava esperant com una amenaça invisible i malvada a sobre d’un
aloc i em va caçar una papallona a davant dels morros quan ni jo havia vist la
caçadora invisible!!!:
I com ja he dit o us imagineu, també hi ha molts de mamífers i ocells, com senglars (dels pocs llocs on
he tingut la sort de veure’n molt bé gràcies a les zones de roureda sense
sotabosc amb bona visibilitat), i molts de conills, picots verds i garsers per un tubo, gratapalles
i mils de passeriformes de bosc...
En fi, espero que aquest post estival us inspiri a visitar-ho i
algun dia amb calma, per mi, és com "la vall grossa plena de racons perduts i amagats" de la zona, molt boscosa (però amb mils de boscos diferents, té pinedes, suredes, rouredes, alzinars, vernedes autèntiques, alocars, aranyonedes i freixenets, que no són ampolles de cava sinó bosquets de freixes) i misteriosa fins i tot (t'hi pots trobar ponts antics de pedra al mig del bosc!), i perquè avui no m'hi he posat amb la zona alta i les gorgues del ridaura, que si no.... en fi, que cal valorar el que tenim!!! Que és genial i ho hem de conservar, i si algu diu que no, és perquè no ho coneix prou!!! Ho hem de protegir!!! I dit això, feliç Agost a tothom, i visca la Costa Brava i l'Empordà!!
