Mentre la majoria d'anurs (gripaus i granotes) ja es preparen o ja comencen el seu repòs hivernal (ja se'n veuen ben pocs), a les nostres basses aquests dies hi ha un diverit panorama: urodels, urodels i... com a molt algun capgros hivernant (que es mereixeràn un bon post en aquest bloc d'aquí uns dies), a part de més urodels. Les nostres tres espècies d'urodels o "amfibis amb cua" (el Tritó verd, el Tritó palmat i la Salamandra) ens ocupen les basses aquests dies faci fred o molta fred, que de moment no (però l'aigua està realment freda!).
En el cas de les salamandres, en forma de larva a dins de l'aigua, està molt clar què hi fan ja que segueixen una fenologia (un ritme anual de vida, vaja) com la de cada any... amb la que les petites i per sort abundants larves amb colors de camuflatge intentaràn "escapar-se" de les basses d'aquí ben poc o als començaments de primavera com a petites minicosetes terrestres, ja no vestides de camuflatge sinó grogues i negres com els adults (ja no dissimulant sinó advertint "dignament" dels verins de la pell). Per la seva banda les salamandres adultes segueixen donant voltes per aquí i per allà del bosc mentre no faci massa fred i hi hagi prou humitat, buscant alguna cosa per posar-se a la boca.... ...o alguna bassa per parir les cries, això últim les femelles que encara no ho hagin fet (fotos: larva a sobre i adult de salamandra a sota, ambdós d'ahir a la nit):
Però els tritons (tots dos) són una cosa més interessant, ja que en principi han de començar la seva activitat reproductora al gener, febrer o finals de gener... i de fet a les basses de les gavarres i l'ardenya que duren tot l'any i no s'assequen, a "les basses permanents", encara no n'hi ha, de tritons a l'aigua.
El que fa interessant el cas de què els tritons estiguin en quantitat a dins de les basses més petitones és que, com ja s'ha comprovat en alguns casos, aquestes espècies s'adapten i amotllen com poden al ritme anual de les basses temporals de la zona mediterrània. És a dir, entren a l'aigua ja a la tardor (que és quan aquí hi plou més, amb el que ha plogut aquest any per exemple queda palès) i en marxen ben bé a finals de primavera, així aprofitant les basses tot el que es pugui, en un món on la humitat no sobra i aquests tolls s'acostumen a assecar a l'estiu... Ponen els ous aviat i eviten l'assecament i la mort de masses larves, i si fa massa fred a l'hivern, el més probable (també comprovat) és que aguantin al fons de les basses on no es congela l'aigua, si no en fugen a temps i s'enterren a algun lloc.
Així doncs, ahir a la nit ja hi havia els primers mascles de Lissotriton helveticus (Tritó palmat) esperant ansiosos que vinguin les seves femelles (ells, acabats d'arribar a l'aigua hem de suposar, encara no tenien ni la morfologia de zel dels mascles de L.helveticus, és a dir, el que seria una petita cresta, palmejadures a les extremitats i posteriors i colors molt més contrastats):
El tritó palmat és una espècie més aviat escassa a la zona (em sembla, de moment), on només l'he localitzat en un parell o tres de punts... espero que futures expedicions a les zones que no he treballat tant (nord i oest de les gavarres, p.ex.) en treguin alguns llocs més i en quedi una xarxa decent de punts per aquesta espècie.
Tot i això, donada la seva rarificació habitual als llocs amb una precipitació mitjana anual per sota de 700 l/m quadrat... es descarta en gran part tota la part est de les Gavarres i de l'Ardenya, que és justament o no l'hi he trobat mai, i també es descarta una mica que n'hi hagi massa abundància a la resta... però mai se sap!
Per altra banda, ahir a la nit també hi havia molts de mascles de Triturus marmoratus (el Tritó verd o marbrat, o jaspiat), ja molt més enfeinats amb les femelles, i és que les senyores jaspiades ja fa dies que han entrat a les basses esperant trobar un mascle del seu gust (les fotografies són de dos mascles ahir a la nit, el primer jovenet i amb una cresta petitona, el segon més vell, més gros, més actiu i amb una cresta tant alta que al treure'l de l'aigua quedava com una mena de punki trist... hem de suposar que aquest segon lligarà més aquest any):
Aquesta espècie s'espavila mot més bé a casa nostra que l'anterior, apareguent gairebé a per tot arreu on podria aparèixer... evidentment que algunes poblacions estàn en més bon estat que d'altres, però per sort sembla que de moment està, almenys, ben escampat per les zones encara "habitables" que no han caigut sota l'excavadora i les urbanitzacions... molt segurament hi influeix un caràcter una miiiiica més mediterrani que el del seu colega més petitó, suportant bé pluviometries al voltant dels 600 i pocs litres per any, per exemple.
En conclusió, podriem dir que aquest post me l'ha inspirat el fet que, tot i veure molts i molts d'amfibis "encuats", ahir no n'hi havia pas ni un d' "escuat", el que no deixa de ser graciós quan en realitat n'hi ha molts i molts més d'escuats. Coses que tenen els ritmes de la natura, el mateix lloc mai torna a ser ni ha estat el mateix exactament, quan uns dormen els altres aprofiten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada