Un dels amfibis més comuns aquí a la “Catalunya humida”, si hi ha boscos i
fondalades, és la salamandra (Salamandra
salamandra):
Tot i això, com passa amb la majoria d’amfibis, la gent no en
sap gaire res en general... com a molt sabem que són animals negres a taques
grogues, i que són nocturns. En aquest post explicarem com funciona la
reproducció d’aquest amfibi a les nostres terres (Ardenya, Selva, Gavarres, Baix
Empordà en general), i així qui ho llegeixi ja sabrà una cosa més, que
l’ajudarà a estimar-se una mica més aquests bitxos tant espectaculars. I ja
veureu que espectaculars que són a l’hora de reproduïr-se.
Si sortiu de nit algun d’aquests dies d’Octubre és molt possible que us en
trobeu, i amb una activitat brutal. Què està passant entre les salamandres??
Doncs... tot alhora. Aprofitant que les basses i rierols s’omplen en aquesta
època, les femelles van a parir les larves, i alhora els mascles es barallen
per tenir un bon lloc per... “interceptar-les” i aparellar-s’hi. Com pot ser
tot alhora?
Bé, primer de tot cal tenir en compte que les femelles tenen una espermateca: una petita cavitat en el
conducte oviductal que els hi dóna la capacitat d’emmagatzemar esperma per molt
de temps i “fecundar-se” quan els hi dongui la gana. Us ho imagineu que
interessant que seria poder concebre els fills exactament el dia que tu
volguessis? Doncs mira, aquesta capacitat explica com s’ho fan les salamandres
per ja estar ben prenyades quan s’omplen les basses a la tardor (les avantatges d’això no s’acaben aquí: p.ex.
a l’hora de colonitzar nous ambients pot ser útil no dependre d’un mascle
company de viatge i poguer fundar una nova població tu soleta, amb el que la
retenció de llarga durada d’esperma pot ser interessant.... i sí, s’ha
comprovat en captivitat que hi ha salamandres que retenen l’esperma fins a dos
anys i mig!!).
 |
| Les salamandres prenaydes se'ls hi veu fàcilment per la panxa que fan! |
A més a més, i ara anem al cas, l’espermateca els hi permet
fer coses com aparellar-se mentre estan prenyades, evidentment, ja que l’esperma
es queda guardadet esperant la següent tongada d’òvuls. I aquí hi ha la gràcia
del que passa en aquests dies. Els
mascles intenten aparellar-se amb les femelles, anant-les a trobar al lloc on
elles van a parir les larves. Així de collonut. Per fer-ho encara més
entretingut, hi ha una certa competència el que fa que hi hagi baralles per les
femelles... és a dir, combats rituals entre mascles. L’altre dia vaig tenir la
sort de filmar-ne un a Solius, i això és el que em va fer escriure aquest post,
com que té tres parts l’he penjat al youtube i l’enllaço aquí:
1a part, així és com me'ls vaig trobar:
2a, la mala llet continua:
3a i última, tenim un guanyador, el senyor groguet!:
Tal i com diu a la descripció del vídeo, els combat consisteix en què els dos
mascles intenten esgotar l'altre pujant-se-li a caballet, i es van alternant en
el seu paper mentre es barallen per agafar un paper o l’altre, també així
provant-se les forces. Finalment el perdedor, cansat, es veu obligat a abandonar
la zona òptima per interceptar femelles i aparellar-se (en aquest cas la vora
d'una bassa on pareixen ells), mentre que el guanyador es queda a la zona
"bona", i la defensa bloquejant-li el pas a l'altre. Déu n’hi do.
Bé, i un cop aconseguim que el mascle fort i guapo convenci la femella
perquè aquesta s’ompli l’espermateca? Com ja hem dit, la femella preveu quan “tocaria
per anar bé” i “es fecunda”, però la part interessant en aquest cas és que les
larves neixeràn a dins del ventre de la femella, és a dir, la femella no pon
ous sinó que pareix larves (més de vint o trenta!) completament formades que creixeràn a la bassa fins
a la seva metamorfosi:
 |
| Larva de salamandra recent nascuda: neixen així de primes i esquifides! Ara només li falta començar a depredar.. |
 |
| Larva de salamandra ben crescudeta, amb el seu "uniforme de camuflatge" i les seves brànquies externes. |
 |
| Larva de salamandra a punt de sortir de l'aigua i passar a la vida terrestre: les brànquies es reabsorbeixen i el color comença a agafar groc i negre. |
Tot i això, i si hi ha problemes amb el part?? Doncs les salamandres, com
les persones, tenen parts prematurs, que no acostumen a funcionar bé... I aquí,
casualitat de la vida és quan el colega Iago Pérez m’envia aquestes fotos espectaculars
aquesta setmana (un motiu més per fer aquest escrit!) de parts prematurs de
salamandra, un de moooolt prematur (són ous pràcticament!):
I un de prematur, a on podem veure l'embrió perfectament format ja a dins de la coberta transparent:
En Iago em va dir que no semblava que la petita estigués viva de cap de les
maneres. Unes fotos espectaculars i molt il·lustratives.
En fi, que tota aquesta meravella, és a dir, que s’aparellin al terra (no els
hi cal aigua), que després concebin els fills quan vulguin (aquí a l’Empordà més
o menys preveuen que a la tardor les basses s’ompliran), i que retinguin i puguin
retardar el part de les larves mentre aquestes creixen al ventre fins el dia
que realment plou força i s’omplen les basses, probablement explica l’èxit d’aquest
bitxo a qualsevol lloc amb prou pluviometria i humitat perquè hi pugui desenvolupar
la seva activitat. De fet, una salamandra és un tritó “terrestritzat” i adaptat
a viure una vida molt més terrestre... i sembla que se’n surten prou bé!!
P.D. I com a dada final, cal dir, que la salamandra es distribueix per
pràcticament tota l’Europa continental i per espectacular que sembli, dins de
la mateixa espècie hi ha més d’un mecanisme de reproducció (!!!!Talment com si entre humans doncs, no sé, la gent de l’àsia parissin
nens i nenes “normals” però nosaltres parissim larves amb brànquies que després
passarien a ser nens i nenes, sense ser espècies diferents!!!)
Si pitgeu:
i enteneu bé l’anglès, podreu llegir un dels millors
estudis embrionaris que s’han fet sobre el tema, amb fotografies realment
espectaculars. Les poblacions vivípares (sí,
vivípares, pareixen salamandretes ja grogues i negres, que són caníbals intra-uterines!)
de salamandra són del nord central-occidental de la Península Ibèrica, amb el
que podríem dir que tenim un tresor evolutiu a pam i toc. Espero anar-les a
veure algun dia aviat (encara no he pogut!)
